JO NO VULL MÉS LLUM QUE EL TEU COS DAVANT DEL MEU
JO NO VULL MÉS LLUM QUE EL TEU COS DAVANT DEL MEU Jo no vull més llum que el teu cos davant del meu: claredat absoluta, transparència redona. Limpidesa, l'estranya de la qual, com el fons del riu, amb el temps s'afirma, amb la sang s'apregona. Quines lluentes matèries duradores t'han fet, cor d'albada, carnació matutina? Jo no vull més dia que el que exhala el teu pit. La teua sang és el matí que mai no s'acaba. No hi ha més llum que el teu cos, no hi ha més sol: tot ocàs. Jo no veig les coses a una altra llum que el teu front. L'altra llum és fantasma, res més, del teu pas. La teua insondable mirada mai no gira al ponent. Claredat sense possible declinar. Màxima essència del fulgor que ni cedeix ni abandona el cim. Joventut. Limpid