JO NO VULL MÉS LLUM QUE EL TEU COS DAVANT DEL MEU

 JO NO VULL MÉS LLUM QUE EL

TEU COS DAVANT DEL MEU

 

            Jo no vull més llum que el teu cos davant del meu:

            claredat absoluta, transparència redona.

            Limpidesa, l'estranya de la qual, com el fons del riu,

            amb el temps s'afirma, amb la sang s'apregona.

 

            Quines lluentes matèries duradores t'han fet,

            cor d'albada, carnació matutina?

            Jo no vull més dia que el que exhala el teu pit.

            La teua sang és el matí que mai no s'acaba.

 

            No hi ha més llum que el teu cos, no hi ha més sol: tot ocàs.

            Jo no veig les coses a una altra llum que el teu front.

            L'altra llum és fantasma, res més, del teu pas.

            La teua insondable mirada mai no gira al ponent.

 

            Claredat sense possible declinar. Màxima essència

            del fulgor que ni cedeix ni abandona el cim.

            Joventut. Limpidesa. Claredat. Transparència

            acostant els astres més allunyats del foc.

 

            Clar cos moré de calor fecundant.

            Herba negra l'origen; herba negra les temples.

            Glop negre els ulls, la mirada distant.

            Dia blau. Nit clara. Ombra clara que véns.

 

            Jo no vull més llum que la teua ombra daurada

            on brollen anells d'una herba ombrívola.

            En la meua sang, fidelment pel teu cos abrasida,

            per a sempre és de nit: per a sempre és de dia.