FILL DE L'OMBRA

 FILL DE L'OMBRA

 

            Eres la nit, esposa: la nit en l'instant

            major de la seua potència lunar i femenina.

            Eres la mitjanit: l'ombra culminant

            on culmina el somni, on l'amor culmina.

 

            Forjat pel dia, el meu cor que crema

            duu la seua gran petjada de sol allò on vols,

            amb un solar impuls, amb una llum suprema,

            cim dels matins i dels capvespres.

 

            Cauré sobre el teu cos quan la nit faça fora

            el seu avariciós anhel d'imant i de puixança.

            Un astral sentiment febril m'astora,

            incendia el meu ossam amb una esgarrifança.

 

            L'aire de la nit desordena els teus pits,

            i desordena i volteja els cossos amb la seua topada.

            Com una tempesta de llits embogits,

            eclipsa les parelles, les fa d’un sol bloc.

 

            La nit s'ha encés com una sorda foguera

            de flames minerals i fosques envestides.

            I al voltant l'ombra batega com si fora

            les ànimes dels pous i el vi difoses.

 

            Ja l'ombra és el niu tancat, incandescent,

            la visible ceguera posada sobre qui estima;

            ja provoca l’abraçada tancada, cegament,

            ja arreplega en les seues coves tot el que la llum vessa.

 

            L'ombra demana, exigeix éssers que s'entrellacen,

            besos que la constel·len de llampecs llargs,

            boques embravides, batudes, que tenallen,

            parrups que facen música dels seus muts ensopiments.

 

            Demana que ens ajaguem tu i jo sobre la manta,

            tu i jo sobre la Lluna, tu i jo sobre la vida.

            Demana que tu i jo ens cremem fonent en la gola,

            amb tot el firmament, la terra estremida.

 

            El fill està en l'ombra que acumula estels,

            amor, moll, lluna, clares foscors.

            Brolla de les seues pereses i dels seus forats,

            i de les seues solitàries i apagades ciutats.

 

            El fill està en l'ombra: de l'ombra ha sortit,

            i al seu origen infonen els astres una sembra,

            un suc làctic, un flux de càlid batec,

            que ha d'obligar els seus ossos al son i a la femella.

 

            Movent està l'ombra les seues forces siderals,

            estenent està l'ombra la seua constel·lada ombriva,

            bolcant les parelles i fent-les nupcials.

            Tu eres la nit, esposa. Jo sóc el migdia.