NO VOLGUÉ SER

            En març de 1937 es casaren Miguel Hernández i Josefina Manresa, i en el mes de desembre nasqué el seu primer fill: Manuel Ramón, que va morir a la tardor de 1938. La mort del fill creà un gran trasbalsament en el poeta que s’hi va reflectir, com no podia ser d’altra manera, en la seua poesia, llavors anguniosa i trista. Molts d’aquests poemes foren després publicats en el llibre Cancionero y Romancero de Ausencias.

NO VOLGUÉ SER

 

            No conegué l’encontre

            de l'home i de la dona.

 

            L'amorosa vellositat

            no pogué florir.

 

            Aturà els seus sentits

            negant-se a saber

            i descendiren diàfans

            davant de l'alba.

 

            Veié térbol el seu matí

            i s’hi quedà en l’ahir.

            No volgué ser.