FILL DE LA LLUM I DE L'OMBRA

 FILL DE LA LLUM I DE L'OMBRA

 

            Teixides en l'albada, gravades, dues bresques

            no poden detenir la mel en llurs mugrons.

            Els teus pits en l'albada: materns brolladors,

            lluiten i s'atropellen amb blanques efusions.

 

            Se t'han desbordat, esposa, llunerarment les venes,  

            fins a inundar la casa que el teu sabor traspua.

            I és com si brollares d'un poble de ruscs,

            tu tota un rusc de llet plena d’escuma.

 

            És com si la teua sang fóra dolçor tota,

            laborioses abelles filtrades pels teus porus.

            Sent un clamor de llet, d'inundació,

            de boda junt amb tu, recorreguda per cabals sonors.

 

            Cabalosa dona: en el teu ventre em soterre.

            El teu cabalós ventre serà la meua sepultura.

            Si cremaren els meus ossos amb la flama del ferro,

            veurien com de  gravada porte la teua figura.

 

            Per sempre fosos en el fill quedem:

            fosos com anhelen les nostres ànsies devoradores:

            en un ram de temps, de sang, els dos rams,

            en un feix de carícies, de pèl, els dos feixos.

 

            Els morts, amb un foc congelat que abrasa,

            bateguen junt amb els vius d'una manera tossuda.

            Ha vingut el fill a ocupar els camps i la casa

            que tu i jo abandonàrem quedant-nos força prop.

 

            Farem d'aquest fill generador aliment,

            i farà de la nostra carn matèria decisiva:

            on senten la seua ànima les mans i l’alé,

            les hèlices circulen, l'agricultura visca.

 

            Ell farà que aquesta vida no caiga enderrocada,

            tros esllavissat dels nostres dos trossos,

            que de les nostres dues boques farà una sola espasa

            i dos braços eterns dels nostres quatre braços.

 

            No et vull a tu sola: et vull en la teua ascendència

            i en tot el que del teu ventre descendirà demà.

            Perquè l'espècie humana m'han donat per herència,

            la família del fill serà l'espècie humana.

 

            Amb l'amor a sobre, adormits i desperts,

            seguirem besant-nos en el fill profund.

            Besant-nos tu i jo es besen els nostres morts,

            es besen els primers pobladors del món.