TOT ERA BLAU               Tot era blau davant d'aquells ulls i era             verd fins a l'entranyable, daurat fins a molt lluny.             Perquè el color trobava la seua encarnació primera             dins d'aquells ulls de fràgils reflexos.               Ulls naixents: llums en una doble esfera.             Tot irradiava en torn com un solar d'espills.             Vivificar les coses per a la primavera             poder va ser d'uns ulls que mai no han sigut vells.               Se'ls devoren. Saps? No sóc feliç. No hi ha goig             com sentir aquella mirada negadívola.             Quan se m'allunyava, m’acomiadí del dia.               La claredat brollava del seu directe fregament,             però els van devorar. I estan brollant ara             penombres com el cendrós rubor de l'agonia.