TOT ERA BLAU
TOT ERA BLAU
Tot era blau davant d'aquells ulls i
era
verd fins a l'entranyable, daurat
fins a molt lluny.
Perquè el color trobava la seua
encarnació primera
dins d'aquells ulls de fràgils
reflexos.
Ulls naixents: llums en una doble
esfera.
Tot irradiava en torn com un solar
d'espills.
Vivificar les coses per a la
primavera
poder va ser d'uns ulls que mai no han
sigut vells.
Se'ls devoren. Saps? No sóc feliç.
No hi ha goig
com sentir aquella mirada negadívola.
Quan se m'allunyava, m’acomiadí del
dia.
La claredat brollava del seu directe
fregament,
però els van devorar. I estan
brollant ara
penombres com el cendrós rubor de
l'agonia.
Comentarios
Publicar un comentario