ROSARIO, DINAMITERA

 

ROSARIO, DINAMITERA

 

Rosario, dinamitera,

sobre la teua mà bonica

zelava la dinamita

els seus atributs de fera.

Ningú, en mirar-la, creguera

que hi havia en el seu cor

una desesperació

de cristalls, de metralla

ansiosa d'una batalla,

assedegada d'una explosió.

 

Era la teua mà dreta,

capaç de fondre lleons,

la flor de les municions

i l'anhel de la metxa.

Rosario, bona collita,

alta com un campanar,

sembraves a l'adversari

de dinamita furiosa

i era la teua mà una rosa

enfurismada, Rosario.

 

Buitrago ha estat testimoni

de la condició de llamp

de les gestes que no parle

i de la mà que hi dic.

 

¡Bé conegué l'enemic

la mà d'aquesta donzella,

que avui no és mà perquè d'ella,

que ja ni un sol dit agita,

s’enamorà la dinamita

i la convertí en estrella!

 

Rosario, dinamitera,

pots ser baró i eres

la nata de les dones

l’escuma de la trinxera.

Digna com una bandera

de triomfs i de resplendors,

dinamiters pastors,

vegeu-la agitant l’alé

i doneu les bombes al vent

de l'ànima dels traïdors.