ARREPLEGUEU AQUESTA VEU (II)

 

II

 

Però no ho serà: que un mar piafant,

triomfant sempre, sempre decidit,

fet per a la llum, per a la gesta,

agita el seu cap de rebel diamant,

bat el seu peu calçat en el so

per tots els cadàvers d'Espanya.

 

És una joventut: arreplegueu aquest vent.

La seua sang és el vidre que no s'entela,

un barret el llorer i el pedrenyal el seu alé.

 

On clava la força de les seues dents

brolla un volcà de diàfanes espases,

i els seus muscles batents,

i els seus talons, guien flamarades.

 

Està composta d’homes del treball:

de ferrers rojos, d'albs obrers,

de parellers amb rostre de collites.

Oceànicament transcorren per sota

d'un fragor de sirenes i d’eines fabrils

i de gegants arcs enllumenats amb fletxes.

 

A pesar de la mort, aquests barons

amb metall i llampecs tal com els escuts,

fan retrocedir als canons

acovardits, tremolosos, muts.

 

La pols no els domina i fan de la pols foc,

saba, explosió, verdura sobtada:

amb el seu poder d'abril apassionat

precipiten l'ànima de l'espígol,

el part de la mina,

el fèrtil moviment de l'aladre.

 

Ells faran de cada ruïna un prat,

de cada pena un fruit d'alegria,

d'Espanya un firmament de bellesa.

Vegeu-los engegantir el migdia

i embellir-ho tot amb llur jove bravesa.

 

Es mereixen l’escuma dels trons,

es mereixen la vida i l'olor de l'olivera,

els espanyols amplis i serens

que mouen la mirada com un ocell altiu.

 

Nacions, homes, mons, açò escric:

la joventut d'Espanya eixirà de les trinxeres

dempeus, invencible com la llavor,

perquè té una ànima plena de banderes

que mai no se sotmet ni s’agenolla.

 

Allà van pels erms de Castella

els cossos que pareixen poltres batalladors,

toros de victoriós desenllaç,

dient-se en la seua sang de generoses flors

que morir és la cosa més gran que s'hi fa.

 

Quedaran en el temps vencedors,

sempre de sol i majestat coberts,

els guerrers d'ossos tan gallards

que, si són morts, són gallards morts:

la joventut que a Espanya salvarà, encara que haguera

de combatre amb un fusell de nards

i una espasa de cera.

Comentarios

Entradas populares de este blog

FILL DE L'OMBRA

EL XIQUET PARELLER

NO VOLGUÉ SER