LES MANS

 

LES MANS

 

Dues espècies de mans s'enfronten en la vida,

brollen del cor, irrompen pels braços,

boten, i desemboquen sobre la llum ferida

a colps, a urpades.

 

La mà és la ferramenta de l'ànima, el seu missatge,

i el cos té en ella la seua branca combatent.

Alceu, moveu les mans en un gran onatge,

homes de la meua llavor.

 

Davant l'aurora veig sorgir les mans pures

dels treballadors terrestres i marins,

com una primavera d'alegres dentadures

i de dits matutins.

 

Enduriment poblades de suors,

retronants les venes des de les ungles rotes,

constel·len els espais de bastides i clamors,

de llampecs i de gotes.

 

Condueixen ferreries, aixades i telers,

mosseguen metalls, turons, rapten destrals, alzines,

i construeixen, si volen, fins en els mateixos mars

fàbriques, pobles, mines.

 

Aquestes sonores mans fosques i lluentes

les revist una pell d'invencible corfa,

i són inesgotables i generoses fonts

de vida i de riquesa.

 

Tal com si amb els astres la pols es barallara,

com si els planetes lluitaren amb els cucs,

l'espècie de les mans treballadora i clara

lluita amb altres mans.

 

Feréstegues i reunides en un bàndol sagnant

avancen en enfonsar-se els cels vespertins

unes mans d'os lívid i avariciós,

paisatge d'assassins.

 

No han sonat: no canten. Llurs dits vaguen roncs,

mudament aletegen, planegen, es propaguen.

Ni teixiren la pana, ni gronxaren els troncs,

i toves d'oci vaguen.

 

Empunyen crucifixos i acaparen tresors

que a ningú no corresponen sinó a qui els labora,

i els seus muts crepuscles absorbeixen els sonors

cabals de l'aurora.

 

Orgull de punyals, arma de bombardejos

amb un calze, un crim i un mort en cada ungla:

executores pàl·lides dels foscos desitjos

que l'avarícia empunya.

 

Qui llavarà aquestes mans fangoses que s'estenen

a l'aigua i la deshonren, enrogeixen i embruten?

Ningú no llavarà mans que en el punyal s'encenen

i que en l'amor s'apaguen.

 

Les laborioses mans dels treballadors

cauran sobre vosaltres amb dents i ganivetes.

I les veuran tallades tants d’explotadors

en llurs mateixos genolls.