SIS POEMES D'EL LLAMP QUE NO CESSA (V)
TE
ME’N MORS DE CASTA I DE SENZILLA
Te me’n mors de casta i de senzilla:
n’estic convicte, amor, n’estic confés
de què, raptor intrèpid d'un bes,
jo et vaig libar la flor de la galta.
Jo et vaig libar la flor de la galta,
i des d'aquella glòria, aquell succés
la teua galta, d'escrúpol i de pes,
se te’n cau desfullada i groga.
El fantasma del bes delinqüent
el pòmul et té perseguit,
cada vegada més patent, negre i gran.
I sense dormir estàs, zelosament,
vigilant la meua boca, amb quina guarda!
Per a què no es vicie i es rebel·le.
Comentarios
Publicar un comentario