ASSASSINAT DE FEDERICO GARCIA LORCA

 

            La matinada del dia 18 d’agost de 1936, en Granada, fou assassinat un dels més grans poetes i dramaturgs que ha parit Espanya: FEDERICO GARCÍA LORCA. Fou aquest un acte que deixava meridianament clar el tarannà envejós, groller i venjatiu d’una part important del poble espanyol, fosc i rancuniós, que després va governar amb mà de ferro el país. Per a ells, la cultura era més perillosa que les bombes, i es ficaren a encalçar qualsevulla persona que pogués, amb la força de la paraula, mostrar-hi llurs mancances. Poetes, dramaturgs, directors de cine, actors, pintors... hagueren de patir els efectes de l’encalçament, l’empresonament,  l’exili... i la mort. Llavors, referint-se a tan execrable crim, el poeta Antonio Machado, escrigué en la seua Elegia:

Se’l veié, caminant entre fusells,

per un carrer llarg,

i eixir al camp fred,

encara amb estels de la matinada.

Mataren Federico

quan la llum traspuntava.

L’escamot de botxins

no gosà mirar-li la cara.

Tots tancaren els ulls;

resaren: ni Déu et salva!

Mort caigué Federico

-sang en el front i plom en les entranyes-

...Que fou en Granada el crim,

sapieu -pobra Granada! -, en la seua Granada.

            Miguel Hernández, irremeiablement unit a Federico en el sofriment, l’encalçament i la mort, també deixà el testimoni més pregon de solidaritat, mostrant-nos l’immens repertori de les seues qualitats poètiques en una Elegia atapeïda de símbols, de bellesa, ensems d’horror... d’esperança.