LA SUOR

 

LA SUOR

 

En la mar troba l'aigua el seu paradís anhelat

i la suor el seu horitzó, el seu fragor, el seu plomatge.

La suor és un arbre desbordant i salat,

un voraç onatge.

 

Arriba des de l'edat del món més remota

a oferir a la terra la seua copa sacsejada,

a sustentar la set i la sal gota a gota,

a il·luminar la vida.

 

Filla del moviment, cosina del sol, germana

de la llàgrima, deixa rodolant per les eres,

de l'abril a l'octubre, de l'hivern a l'estiu,

àuries enfiladisses.

 

Quan els llauradors van per la matinada

a favor de l'esteva removent el repòs,

es vesteixen una brusa silenciosa i daurada

de suor silenciosa.

 

Vestidura d'or dels treballadors,

adornament de les mans com de les pupil·les.

Per l'atmosfera escampa llurs fecundes olors

una pluja d'axil·les.

 

El sabor de la terra s'enriqueix i madura:

cauen els flocs del plor laboriós i olorós,

mannà dels barons i de l'agricultura,

beguda del meu front.

 

Els que mai no heu suat, els que camineu erts

en l'oci sense braços, sense música, sense porus,

no usareu la corona dels porus oberts

ni el poder dels toros.

 

Viureu pudents, morireu apagats:

l'encesa bellesa resideix en els talons

dels cossos que mouen els seus membres treballats

com a constel·lacions.

 

Entregueu al treball, companys, els fronts:

que la suor, amb la seua espasa de saborosos cristalls,

amb els seus lents diluvis, vos farà transparents,

venturosos, iguals.