ASSEGUT SOBRE ELS MORTS

 

ASSEGUT SOBRE ELS MORTS

 

Assegut sobre els morts

que s'han callat en dos mesos,

bese sabates buides i empunye

rabiosament la mà del cor

i l'ànima que el sosté.

 

Que la meua veu puge a les muntanyes

i baixe a la terra i trone,

això demana la meua gola

des d'ara i des de sempre.

 

Acosta't al meu clamor,

poble de la meua llet,

arbre que amb les teues arrels

empresonat em tens,

que ací estic jo per a estimar-te

i estic per a defensar-te

amb la sang i amb la boca

que són dos fusells fidels.

 

Si jo vaig sortir de la terra,

si jo he nascut d'un ventre

desgraciat i amb pobresa,

no va ser sinó per a fer-me

rossinyol de les desgràcies,

eco de la mala sort,

i cantar i repetir a qui escoltar-me deu

quant a penes, quant a pobres,

quant a terra es refereix.

 

Ahir, es despertà el poble

nu i sense què posar-se,

famèlic i sense què menjar,

i el dia d’avui apareix

totalment emborrascat

i ensangonat totalment.

En la seua mà, els fusells,

lleons volen esdevenir-se:

per a acabar amb les feres

que ho han sigut tantes vegades.

 

Encara que manques d’armes,

poble de cent mil poders,

no defallisquen els teus ossos,

castiga a qui et malfereix

mentre que et queden punys,

ungles, saliva, i et queden

cor, entranyes, budells,

coses de baró i dents.

Brau com el vent brau,

lleu com l'aire lleu,

assassina a qui assassina,

avorreix a qui avorreix

la pau del teu cor

i el ventre de les teues dones.

No et ferisquen per l’esquena,

viu cara a cara i mor

amb el pit davant les bales,

ample tal com les parets.

 

Cante amb la veu de dol,

poble de mi, pels teus herois:

les teues ànsies com les meues,

les teues desventures que tenen

del mateix metall el plor,

les penes del mateix tremp,

i de la mateixa fusta

el teu pensament i el meu front,

el teu cor i la meua sang,

el teu dolor i els meus llorers.

 

Antemural del no-res

aquesta vida em sembla.

Ací estic per a viure

mentre que l'ànima em ressone,

i ací estic per a morir,

quan l'hora m'arribe,

en els brolladors del poble

des d'ara i des de sempre.

Diversos tragos és la vida

i només que un trago és la mort.