SIS POEMES D'EL LLAMP QUE NO CESSA (IV)

 

COM EL TORO HE NASCUT PER AL DOL

 

Com el toro he nascut per al dol

i el dolor, com el toro n’estic marcat

per un ferro infernal en el costat

i per baró en l'engonal amb un fruit.

 

Com el toro ho troba diminut

tot el meu cor desmesurat,

i del rostre del bes enamorat,

com el toro al teu amor se'l dispute.

 

Com el toro m’encoratge en el castic,

la llengua en cor tinc banyada

i hi porte al coll un vendaval sonor.

 

Com el toro et seguisc i et perseguisc,

i deixes el meu desig en una espasa,

com el toro eludit, com el toro.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL XIQUET PARELLER

  EL XIQUET PARELLER   Carn de jou, ha nascut més humiliat que bell, amb el coll perseguit pel jou per al coll.   Naix, com la ferramenta, als colps destinat, d'una terra descontenta i d'un insatisfet aladre.   Entre fem pur i viu de vaques, porta a la vida una ànima color d'olivera vella ja i encallida.   Comença a viure, i comença a morir de cap a cap, alçant l’escorça de sa mare amb el coble.   Comença a sentir, i sent la vida com una guerra i a colpejar feixugament en els ossos de la terra.   Comptar els seus anys no sap, i ja sap que la suor és una corona greu de sal per al llaurador.   Treballa, i mentre treballa masculinament seriós, s'ungeix de pluja i s’enjoia de carn de cementeri.   A força de colps, fort, i a força de sol, brunyit, amb una ambició de mort espedaça un pa renyit.   Cada nou dia és més arrel, menys criatura, que escolta sota e...
Leer más

FILL DE LA LLUM

  FILL DE LA LLUM             Tu ets l’alba, esposa: la principal penombra,             reps entretancades les hores del teu front.             Decidit al fulgor, però entretancat, enllumena el teu cos.             Les teues entranyes forgen el Sol naixent.               Centre de claredats, la gran hora t'espera             en el llindar d'un foc que el propi foc abrasa:             t'espere jo, inclinat com el blat a l'era,             col·locant en el centre de la llum la nostra casa.       ...
Leer más

SIS POEMES D'EL LLAMP QUE NO CESSA (II)

  OMBRÍVOL PER LA PENA...   Ombrívol per la pena, quasi bru, perquè la pena emmascara quan esclata, allí on jo em trobe no s’hi troba home més afligit que ningun.   Sobre la pena m’adorm sol i u, pena són la meua pau i la meua batalla, gos que ni em deixa ni es calla, sempre al seu amo fidel, però importú.   Cards i penes porte per corona, cards i penes sembren els seus lleopards i no me’n deixen bo cap d’os.   No podrà amb la pena la meua persona rodejada de penes i de cards: quant de penar per a morir-se un!
Leer más