OLIVATERS

 

OLIVATERS

 

Andalusos de Jaén,

olivaters altius,

digueu-me en l'ànima: qui,

qui va alçar les oliveres?

 

No les va alçar el no-res,

ni els diners, ni el senyor,

sinó la terra callada,

el treball i la suor.

 

Units a l'aigua pura

i als planetes units,

tots tres donaren la bellesa

de llurs troncs retorçuts.

 

Alça't, olivera canosa,

digueren al peu del vent.

I l'olivera alçà una mà

poderosa de fonament.

 

Andalusos de Jaén,

olivaters altius,

digueu-me en l'ànima: qui,

qui va alletar les oliveres?

 

La vostra sang, la vostra vida,

no la de l'explotador

que s’enriquí en la ferida

generosa de la suor.

 

No la del terratinent

que us sepultà en la pobresa,

que us va trepitjar el front,

que us va reduir el cap.

 

Arbres que el vostre afany

consagrà al centre del dia

eren el principi d'un pa

que només l'altre engolia.

 

Quants segles d'oliva,

els peus i les mans presos,

sol a sol i lluna a lluna,

pesen sobre els vostres ossos!

 

Andalusos de Jaén,

olivaters altius,

pregunta la meua ànima: de qui,

de qui són les oliveres?

 

Jaén, aixeca't brava

sobre les pedres llunars,

no vages a ser esclava

amb tots els teus olivars.

 

Dintre de la claredat

de l'oli i de les aromes,

t’indiquen la llibertat

la llibertat de les llomes.