LES DESERTES AVARQUES

          MIGUEL HERNÁNDEZ GILABERT nasqué a Oriola el 30 d'octubre de 1910, al si d'una família humil. Van ser els seus pares Miguel Hernández Sánchez i Concepción Gilabert Giner. El matrimoni tingué un total de set fills, dels que només en van sobreviure quatre: Vicente, Elvira, Miguel i Encarnación. Al cap de quatre anys del naixement de Miguel, la llar familiar es traslladà a una casa més àmplia, situada en la Calle de Arriba. La seua infància va transcórrer entre els jocs i el treball. Des dels set anys ajudà al seu germà Vicente en les tasques pròpies de la família: el pasturatge, aprenent d'ell aquest ofici. En el poema “Les desertes avarques” mostrà la seua sensibilitat vers la gent humil i, tanmateix, possible-ment, ens descriu records aclaparadors de la seua infància.

 

LES DESERTES AVARQUES

Pel cinc de gener,

cada gener posava

el meu calçat cabrer a

la finestra glaçada.

I hi encontrava els dies

que enderroquen les portes, 
les meues avarques buides, 
les avarques desertes. 

Mai no tinguí sabates,

ni vestits, ni paraules: 
sempre tinguí reganys,  
sempre penes i cabres.

Em va vestir la pobresa,

em llepà el cos el riu,
i del peu fins al cap
past vaig ser de la rosada.

Pel cinc de gener,

cap al sis, jo volia 
que fóra el món sencer 
una joguineria.

I en anar l'albada

remenant les hortes,
les meues avarques buides, 
les avarques desertes.

Cap rei coronat

tingué peu, tingué ganes
per a veure el calçat 
de la finestra pobra. 

Tota la gent de tron,

tota la gent de botes 
es rigué amb menyspreu
de les avarques rotes.

Em vaig enrabiar de plor, fins a

cobrir-me de sal la pell,
per un món de pasta 
i per uns homes de mel.

Pel cinc de gener

de la mallada meua 
el meu calçat cabrer 
a la gebrada eixia.

I cap al sis, les meues mirades

trobaven en les portes 
les avarques gelades, 
les avarques desertes.